dissabte, 4 de gener del 1997

75 km Mollerussa - Parc Cretàcic d'Isona

VI Cursa de Llarg Recorregut
Recorregut: Mollerussa - Parc Cretàcic d'Isona
Distància: 75 km
Data: 04-01-1997
Organitza: Esbufegs de Mollerussa
Contacte: Manel Porté
Classif: 3r gen.


CRÒNICA DE MANEL PORTÉ A WWW.ATLESTISME.COM
Això de la distància comença a allargar-se i el dia de la cursa restem a la sortida Francesc Jové, Joan Manel Arquillo i Manel Porté amb la incertessa de sortir o deixar-ho córrer degut al temps que fa amb fort vent i molt, molt de fred. Quan ja s´habia decidit d´anul·lar la cursa, per primer cop en cinc anys, es presenten cnc, quimet i París Canals i sense cap mirament ens animen a reprendre la cursa. Després d´haver de cercar un acompanyant, Salvador Bosch i Ventura fem la sortida direcció a Linyola on ens espera la novetat d´enguany. Els avituallaments es fan dintre dels diferents bars de les poblacions que anem creuant, carta lliure i de marxa després d´escalfar-nos de la climatologia tant adversa que ens cau a sobre Tot plegat degut a que hi ha un parell de llocs pocs definits a l´haver-nos tret les cintes de senyalització i el canvi de carretera a camins i senders poc delimitats anem fen via i els quilòmetres cauen. Pasem Penelles on ens esperen al avituallament de torn, incredulitat i sorpresa. Fins Isona ? Comença la pujada a Bellmunt, tornem avall fins Montgai i de nou amunt fins Cubells. A partir d´aquí la cosa es complica i em d´agafar camí tot seguint pujant fins que arribem a un troç llaurat que em de creuar per continuar, ara ja de baixada, fins Alós de Balaguer on ens espera el primer avituallament dels companys del CUDOS d´Artesa de Segre. Seguim per asfalt fins Baldomar i de nou amunt pel camí de La Clua tot seguint el mateix circuit on fins fa poc es celebraba una cursa molt maca, però..
Aquí el temps ens ho possa molt dificil i comença una petita pluja de neu que ens deixa molt malmessos, a la majoria de nosaltres, tot i trovar-nos el segon avituallament dels nois d´Artesa a les portes del petit poblet del famós formatge de cabra.
Un petit parany . Els vehicles d´assistència , Salvador Bosch amb la Vanette i el Ventura amb un tot terreny, han de fer cua degut a la imposibilitat de poder seguir endavant per aquells camins enfangats. Hauran d´anar fins Artesa i dirigir-se a Vilanova de Meià, que nosaltres arribarem tot passan avans per Gàrzola. Per fi Vilanova. Aquí arribem molt apurats degut al vent i la pluja gelada que ens cau des de La Clua. Entrem al caliu del bar corresponent i ens refem després de pendre quelcom calent. Canvi de roba i de nou i com nous a fer la darrera pujada que ens resta. I quina pujada ! D´aquí, fins a Salvador de Toló no deixarem de trepitxar neu. També a partir d´ara la cursa esdevé un seguit de reversos. Tot i estar senyalitzat els quimet i cnc agafen un camí errat, i el pitjor és que ells es separen. Al capdavant de cursa es trova París Canals, que acompanyat des de Vilanova per Francesc Jové junior van per la seva. Els vehicles han de recular de nou degut als dos pams de neu al Congost.
Em perdut el rastre dels capdavanters i dels darrers. Nosaltres tres al mig, Manel, Joamma i Francesc iniciem la baixada fins la carrertera de Sant Salvador per agafar el trecall directe a Isona. No tinc cap cinta per senyalitzar aquests trencall degut a que la assitència ha de fer més de 50 quilòmetres de volta. Ja comença a enfosquir-se i nosaltres tres seguim l´itinerai previst amb més imprevistos. Els camins estan intransitables amb un pam de fam que s´agafen a les sabatilles i ens dificulta el poder córrer. Ja son molts quilòmetres al damunt per portar sobrecàrregues. Arribem al riu que em de creuar que a l´estiu baixa practicament sec i ara ens arriba més amunt dels genolls i talment glaçada. Al fons Isona i el destí s´acosta. Darrer esforç i ja hi som. Tan sols manca esperar l´arribada de tota l´espedició que trigarem força a agrupar-nos de nou. La nit a caigut i encara no han arribat els demés. Ho fan El Paris i el Francecs. Indiscutiblement s´han perdut. Molt més tard arriba el cnc tot preocupat perque s´havia separat del Quimet i no en sabia res. Ja era molt tard i quan voliem començar la recerca del darrer participant, es presenta per la porta del bar tot satisfet i acompanyat de dos nois que l´havien portat fins Isona. Tots contents pel retrovament però insatisfets per no haver assolir tots l´itinerari previst. Entrega dels records després del sopar i les anècdotes de tornada que son innumerables.