dissabte, 21 de maig de 2011

Ultratrail de Barcelona: 110km D+4500m

I Ultratrail de Barcelona
110km, D+4500m, D-4500m
Sitges, 14-05-2011




RESULTAT: 18h07'

CRÒNICA:
Arribo a la zona de meta només 10min abans de la sortida (prevista a les 7h00'): he estat fent feines a casa per a què la Conchi estigui més tranquila amb en Pol.
Després de saludar en David Puy, en Josep Massaguer, Marino Gómez, en Salvador Millan i altres, em dirigeixo a línia de sortida i en pocs segons ja em trobo fent una sortida ràpida per poder encarar el primer corriol de pujada sense cues. Un cop estic amb el grup capdavanter (sense voler-ho) m'hi acoplo uns quants kms. Aprofito l'inici no massa dur i amb algunes baixades per anar amb els favorits (Jaume Folguera, Ricard Vergé, etc). En arribar al primer control amb avituallament de fruita m'aturo a repostar bé d'aigua i a menjar agafant forces pel que ens espera. A partir d'aquí agafo un ritme troton que no deixaré fins arribar a Torrelles. Abans però ens perdem pujant una riera pedregosa. Hem de recular per agafar un trencall que hi havia a la dreta i que no es veia massa bé amb el sol de cara. Vaig fent fins arribar per primer cop a Begues. He fet el primer tram de 34km en 4h.
MOLTA CALOR
Abans però d'arribar al control em paro en una font que hi ha en una plaça a mà dreta i em remullo bé. La calor sembla que serà la protagonista avui i no vull pagar-ho. A Begues m'aturo una bona estona per a omplir el camelback i menjar fruita (sindria i taronja) i uns minisanwitxos de formatge i de pernil dolç. Comencem el segon bucle que passant per Torrelles ens retornarà a Begues. La calor apreta de valent i jo aprofito tots els bassals i petits gorgs en les zones més ombrívoles per anar-me remulllant amb la gorra. En aquest primer tram del segon bucle trobem a faltar cintes (es veu que algú les ha arrancat) i anem trobant el camí correcte pensant una mica i amb l'ajuda del track antic que he ficat dins el GPS. Faig aquests kms complicats amb un xicot que es diu Pedro. Abans de la dura pujada de la qual neix la pista que ens durà a Torrelles uns xicots han portat coca-coles al control i és la salvació per als atletes que van arribant ofegats per la calor. En aquests moments està apretant de valent i hem d'encarar una pujada amb molt desnivell. Un cop a Torrelles, menjo síndria, taronges, plàtans i una mica de pasta (macarrons) amb mitja Voll Damm. Abans de marxar passo per l'ajuntament i em remullo bé a la pica del lavabo. La calor és sofocant i decideixo deixar de córrer i només caminar ràpid fins arribar a Begues. Si no ho faig així la calor em farà patir massa i no estic entrenat per a això: vull arribar a Sitges com sigui. Tot i que camino molt ràpid, en algunes baixades troto una mica i en veure Begues decideixo tornar a córrer els darrers kms fins al control. Abans però, tot just abans d'arribar al control 9, m'he creuat amb la Olga Manko i ens hem saludat: anava una mica més lleugera que jo. En el control 9, aprofito que hi ha fresca i que és a prop d'una riera per a remullar-me bé tot el cos: gairebé em banyo en el riuet. Un fotògraf immortalitza tal moment: li hauré de demanar còpies. Un cop a Begues per segon cop (ja portem 68km, 34km en aquest segon bucle) torno a menjar pasta i mitja Voll Dam més: la calor apreta encara però sembla que anirà ja a menys. Porto 9h30' de cursa aproximadament. Després d'hidratar-me bé i menjar força síndria inicio el darrer bucle de 42km que ens durà novament a Sitges.
PLUJA
A poc a poc el cel es va tapant i tot i que la calor ja no apreta prefereixo caminar ràpid i només trotar a les baixades. Darrerament no tinc temps de preparar aquestes proves tant llargues (pocs cops passo de 40km a la setmana) i em conformo en acabar. En arribar a Olesa de Bonesvalls ja cauen algunes gotes. Aqui, després de fitxar en un control (no hi ha res sòlid), m'acosto en un bar-frankfurt i dono un cop d'ull a veure què tenen per a que em preparin un entrepà. Només veig uns pinxos i uns ous durs. Li dic que em faci els pinxos però estan per coure i veig que s'ho agafa amb molta calma i al final decideixo que em posi 4 meitats d'ou en un entrepà i endavant: em clava 2 euros però més content que un gínjol enfilo una de les darreres pujades de la cursa. Cap a les 20h00' plou de valent. En el control de sota un pontet de pedra ens diuen que ja clareja cap a l'oest. Sembla que té raó però al cap d'una estona torna a engegar de valent: ja no pararà fins arribar a la riera de Sitges. Pujo cap a Can Grau tot sol: he d'engegar ja el frontal i amb la boira és ben complicat ascendir pels corriols estrets. Un cop a Can Grau (darrera pujada important) sabem que estem a prop del final. Baixant cap a Sant Pere m'ajunto amb una simpàtica parella i junts enfilem els darres kms. Passem per Sant Pere de Ribes i ens adrecem cap a la Riera de Sitges. Ha plogut durant moltes hores: deu ser cap a mitjanit. Les cintes ens duen directes a la riera: no pot ser, l'aigua ens arriba per la cintura. Sí, sí, aquest és el camí que porta a meta. Durant kms anem fent per la riera i per camins paral.lels. En alguns moments notem la força de la corrent i en d'altres podem avançar més còmodament: és perillós i si arriba a ploure més la riera hagués estat totalment impracticable. Finalment les cintes ens treuen de la riera, ens fan passar un pont i ens porten al passeig de Sitges. És qüestió de fer el darrer esforç, tornem a córrer després de no poder-ho fer la riera amb aigua per sobre els genolls durant kms i arribo a meta en 18h07'.
SANCIÓ
Un cop a la carpa del control em dieun que no estic qualificat pq no he fitxat en un control: el 9. En aquells moments arribo amb molta son, sense recordar res de quin era cada control i només de que havia fet el recorregut al 100% pel camí marcat (de fet havia fet una mica més en la pèrdua de la primera riera a l'inici de cursa). La Mireia (de l'organització) em dóna una samarreta de finisher i em diu que ja mirarà la llista de dorsals que han passat pel control 9 (a més de fitxar els controls apuntaven el dorsal) i que ja en parlarem.
El dia següent, hi penso una estona i de cop recordo que el control 9 era precisament aquell on hem van fer les fotos, o sigui que a més d'estar segur d'haver-hi passat tenia proves fotogràfiques.
A cap d'uns dies ens envien un correu dient que només serveix el sistema de control de la pastilla SPORT-IDENT, que no fan cas del control manual. No ho entenc, doncs si no serveix de res, per a què al fan. Total, que al final em volen sancionar amb 4h per no marcar bé en un control: no ho entenc i no sé com acabarà això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada